LA PSICOMOTRICITAT

Si vau llegir l'apartat dedicat a la psicomotricitat, a la revista que us vam lliurar abans de les vacances de Nadal, alguna de les coses que llegireu a continuació ja les sabreu, no obstant, en aquesta pàgina he intentat aprofundir una mica més en el tema.

La PSICOMOTRICITAT considera l’ésser humà com una globalitat. Pretén que, per mitjà del seu cos, del moviment i del joc, i de les interaccions  cognitives, emocionals i socio-afectives el nen es conegui millor a si mateix i el seu entorn més proper.

La psicomotricitat estudia el nen/a des d’una perspectiva indissoluble entre el cos i la psique, entre el moviment i les funcions psíquiques, entre la motricitat i els aspectes cognitius, emocionals i socials.
  • A nivell afectivoemocional contribueix en el desenvolupament de l’emoció.
  • A nivell motriuinstrumental afavoreix l’organització motiu: equilibri, control i dissociació de moviments, precisió i rapidesa.
  • A nivell cognitiu desenvolupa el pensament.
  • I a nivell social els infants aprenen a comunicar-se amb els altres mitjançant el moviment.

En definitiva la psicomotricitat:
  • Afavoreix el coneixement del propi cos.
  • Ajuda al nen a situar-se en l’espai i el temps.
  • Millora les coordinacions motores grosses i fines, estàtiques i dinàmiques.
  • Prepara les capacitats necessàries als aprenentatges bàsics com són la lectura, l’escriptura i el càlcul.
  • Contribueix a la seva integració social.
  • Fa sentir al nen més segur emocionalment.


La PSICOMOTRICITAT forma part de l’àrea 1 anomenada “Descoberta d’un mateix i dels altres” i es durà a terme al llarg de tot el segon cicle d'educació infantil: P3, P4, P5, tal com podeu veure si cliqueu aquí.